Miniprojecte final: conclusions

Amb aquest projecte he pogut comprovar com la construcció de coneixement es produeix per una necessitat de saber, per resoldre una dissonància entre el que se sap i el que demana l’entorn. És a dir, el coneixement es construeix quan es torna significatiu per a resoldre un problema i entendre un context.

Per això l’aprenentatge ha de ser contextualitzat perquè el coneixement forma part i és resultat del context i la cultura. Amb aquesta premissa lligaríem l’aprenentatge significatiu amb el corrent CTS, per la importància que es dóna al context, doncs les persones construïm coneixement no només amb els continguts sinó també amb el coneixement del context, que utilitzem per a donar sentit a aquests continguts.

D’aquí la importància també de que qui ensenya es posi al context, a la cultura del que aprèn. Aquesta manera d’aprendre implica per a qui ensenya un nou rol i demana una nova manera d’entendre de la pràctica educativa, on és molt important la mediació i l’ajuda ajustada.

En aquest projecte hem entès així l’aprenentatge, com una activitat integrada en un context, on el problema plantejat ha estat precisament una relació que s’havia establert entre una situació (necessitat d’utilitzar el correu electrònic a la feina) i l’individu (el Ramon). L’aprenentatge significatiu ha estat lligat al context, que és el que ens ha proporcionat les experiències que hem aprofitat per a l’aprenentatge.

El context ha estat decisiu per l’aprenentatge i ha permès que l’aprenent assolís una meta significativa per a ell, personal i laboral, i a més a més, valorada socialment (el Ramon se sentia, pel que fa al coneixement de les TIC, molt per sota de la mitja de la gent de la seva edat, i es definia com un “mig analfabet de la tecnologia”).

Així, partint d’una necessitat de solucionar un problema real i contextualitzat, el Ramon ha aconseguit donar sentir a allò que ha après i a entendre la seva aplicació i rellevància en la seva feina, i ha canviat la seva actitud de por i inseguretat envers les TIC. I ho ha aconseguit formant part activa en un procés d’aprenentatge que ha estat reflexiu i intencional, i que partia dels seus coneixements previs.

Autoavaluació final

• He seguit les normes d’enviament de l’informe, respectant data de lliurament i nom, format i pes del document.
• He utilitzat Cmap Tools, i el meu blog per compartir la meva feina.
• Considero que he estat clara en l’exposició de l’informe, que el document està ben estructurat, (segueix l’estructura recomanada pel consultor), té una bona presentació i una representació gràfica adequada. El mapa és clar i inclou els conceptes clau. Inclou índex automàtic i algun enllaç extern. També he recolzat les afirmacions en teories i fonts que he citat seguint les normes de l’APA.
• El disseny del projecte està justificat científicament, la planificació de l’activitat ha estat acurada, dins la flexibilitat que requereix qualsevol disseny didàctic, que sempre s’ha d’adaptar als aprenents.
• S’ha adaptat a l’aprenent, doncs es tractava d’un problema significatiu per a ell, d’un context real, al qual necessitava donar una solució. Les TIC han estat en aquest cas objecte i mediadores alhora. L’actuació psicopedagògica ha estat clau perquè l’objectiu era obtenir un aprenentatge significatiu i calia tenir en compte i seguir en tot moment, tant en el disseny com en la implementació, els supòsits constructivistes que sustenten l’aprenentatge significatiu
• Crec que he aconseguit relacionar els conceptes del meu projecte amb els conceptes més importants treballats durant el curs a partir dels materials i les activitats.
• El projecte es fonamenta en l’aprenentatge a partir de problemes significatius per a l’aprenent, i faig servir els conceptes clau de la PAC2.
• A l’apartat 4 es fa la descripció detallada del procés seguit.
• L’avaluació de l’aprenentatge ha estat basada en la observació de la mediadora i en les reflexions de l’aprenent. Com a resultat, el Ramon ha adaptat els nous procediments als seus coneixements previs per resoldre les tasques que se li presentaven (ara utilitza el correu electrònic per comunicar-se amb clients i proveïdors, estalviant temps i diners) i ha canviat la seva relació amb les TIC, guanyant en seguretat.
• Crec que he fet una bona avaluació tecnològica, he avaluat el procés i els seus elements: el disseny, el desenvolupament, la implementació, els recursos i l’avaluació. Pel que fa a les conclusions que he tret, és que el fet de tractar-se d’una pràctica individual ha facilitat molt l’avaluació, però si es pogués realitzar amb un grup d’aprenents es podria enriquir des del punt de vista psicopedagògic introduint estratègies d’aprenentatge col·laboratiu.

AUTOAVALUACIÓ PAC1: Debat

• Recordo els coneixement adquirit al Debat (sobre els conceptes Ciència, Tècnologia, Societat, CTS i les seves  implicacions i relacions entre ells. Sobre l’argumentació on-line, he aprés la importància que pot tenir utilitzant-la en les discussions de grup per a promoure aprenentatge significatiu.

AUTOAVALUACIÓ PAC1: Informe

• Hi ha hagut reconstrucció en l’estructura mental que vaig representar sobre els conceptes vinculats a la TE. S’han afegit conceptes i relacions. Al mapa inclòs a l’informe es pot veure aquesta ampliació (tot allò relacionat amb l’aprenentatge a partir de problemes significatius). Els mapes són una eina que ajuden moltíssim tant per aprendre com per avaluar, al menys així ho he viscut jo des de la perspectiva  de l’aprenent.
• El conflicte és important per aprendre perquè fa que el coneixement es torni significatiu perquè ajudarà a resoldre’l (recuperar l’equilibri).
• El compromís conceptual es refereix al compromís que tenen els aprenents amb les seves idees prèvies o concepcions existents, que costen de canviar. Quan interactuen amb nova informació, es produeix el canvi conceptual si l’entenen i els hi resulta significativa (està contextualitzada). La relació amb el corrent CTS està en la importància del CONTEXT. Segons la CTS, ciència, tecnologia i societat estan connectades, que en les situacions d’ensenyament-aprenentatge vol dir que aquest es produirà quan la informació (continguts científics i tecnològics) siguin rellevants i significatius per l’aprenent (estiguin contextualitzats).

AUTOAVALUACIÓ PAC2.1: Modelar amb històries

• L’activitat em va agradar molt, per a mi va ser tot un descobriment conèixer el potencial per a l’aprenentatge de les històries que expliquen experiències. La idea d’una base de dades de casos, o l’intercanvi d’experiències amb col·legues em sembla de molta utilitat per a la pràctica psicopedagògica

AUTOAVALUACIÓ PAC2.3

• Els problemes no s’han d’evitar sinó que cal aprofitar-los per a dissenyar situacions d’aprenentatge. Pel que fa al blog, l’he anat actualitzant amb nou material i reflexions sobre el meu aprenentatge. Respecte als “comentaris provocadors”, reconec que podria haver fet més, doncs em vaig limitar a fer-los a l’inici del curs.

 AUTOAVALUACIÓ Activitats opcionals

• Per acabar, com ja vaig dir en l’autoavaluació anterior, pel que fa a la meva participació al fòrum, he intentat ajudar quan he considerat que podia donar a resposta a algun company que demanava ajuda. També l’he utilitzat quan he necessitat resoldre algun dubte i he rebut respostes que m’ha ajudat a progressar. En definitiva, considero que n’he fet un bon ús, compartint recursos i comentaris.

Reflexions de l'aprenent un mes després de l'activitat

Us deixo un vídeo on podeu sentir l'aprenent del meu projecte reflexionant sobre el seu aprenentatge un mes després de dur a terme l'activitat.